Obre de teatre "En Pere de sa Butza"

Taller de teatre "En Pere de sa Butza"

La darrera activitat va consistir en realitzar una petita obra de teatre basada en  la rondalla felanitxera "En Pere de sa Butza".

Primer de tot es va llegir la rondalla per a tots, i seguidament es varen distribuir els personatges de manera voluntària per poder assatjar les escenes. 

Després d'assatjar una mica, varem fer una petita representació, el resultat del qual és aquest:

Llegendes

Taller de llegendes i rondalles típiques de Felanitx.

Aquest taller és per conèixer llegendes i rondalles típiques del poble, amb imatges de cada rondalla.

 

SA PEDRA D'ES PERDONS

Al santuari es puja per una empinada carretera que arriba amb moltes corbes fins al cim de la muntanya. I és en aquesta carretera, una mica abans de començar la pendent, on tots els que fan el camí a peu, es detenen al costat  d'un estret congost i llancen diverses pedres contra una altra major situada en el fons, i a la qual coneixen amb el nom de "Sa pedra d'es perdons". És una curiosa forma de guanyar indulgències que arranca de la llunyana concessió, feta per un bisbe, otorgant quaranta dies de perdó per cada pedra que es llancés al fons d'aquell vall. Així estimulava de pas, als pelegrins, a col·laborar, emplenant sots, en la construcció d'un nou camí més còmode i transitable:

"Anant a San Salvadó

he-i trobareu una roca:

qui la fer o qui la toca

guanya cent anys de perdó."

Una anotació de data 4 de Març de 1617 efectuada en el llibre de sufragis de la parròquia i titulada "Dominique infraoctava Asuncionis" o "Diumenge dels perdons", explica la llegenda de la famosa pedra i aclareix seguidament que, com el camí fa anys que es va acabar, es va esgotar també el contingent de les indulgències. No obstant això àdhuc avui els que s'atreveixen amb la caminada i coneixen la història, segueixen llançant pedres a "Sa pedra d'es perdons". És una bona manera de conservar-la, a la llegenda naturalment.

ES MACOLÍ D'ES GEGANT

I parlant de pedres, a poca distància de la dels perdons i en el mateix costat del camí, seguint sempre la pujada, és visible un monòlit prismàtic, una enorme pedrota d'origen segurament prehistòric, que té també el seu nom propi i la presència està plenament explicada per la fantasia.

Expliquen que un gegant  -qualsevol dels formidables gegants que apareixen profusament en els contes i rondalles del folklore mallorquí-  caminava donant el seu quotidià passeig, quan va sentir molèsties a l'interior d'una de les seves sabates. Es va asseure en el cim de la muntanya i es va descalçar la seva immensa bota de la qual va caure la singular pedra, quedant clavada a la faldilla de la muntanya.

Des de llavors, la pedra és per a tots és "Macolí d'és gegant" i allà segueix, on la deixarà el gegant, per si algú s'atreveix a dubtar-ho.

EL CRUCIFIX DE BERITO O LA PASIÓ DE LA IMATGE

No és aquesta pròpiament una llegenda mallorquina, sinó la història d'una singular devoció, - antiquíssima en les pràctiques cristianes - que conmemorava, el 9 de Novembre, la festa de la Passió de la Imatge amb la mateixa solemnitat que els dies de Nadal i Pasqua. Gens queda actualment d'aquesta manifestació devota que va començar a decaure a Mallorca a rel de l'adopció del Missal Romano. Gens queda, excepte un bell retaule en pedra arenisca, notable obra del segle XIV-XV, que conserva a San Salvador de Felanitx i que, en sis de les seves vuit vinyetes, polidament tallades, explica en imatges les següent història:

Vivia a la ciutat de Berito (Beirut) un piadós cristià, devot d'un crucifix que guardava en una de les habitacions. La casa va passar, anys després, a ser propietat d'un jueu que un bon dia, va descobrir en la golfa la gran imatge de Crist. Conegut el fet pels sacerdots jueus, van confiscar el crucifix i ho van traslladar a la sinagoga, disposats a fer-li objecte d'una cruel venjança.

Encesos per l'odi, els curiosos personatges van reconstruir amb la imatge les mateixes vexacions i tortures dels seus avantpassats i acabant la seva grotesca paròdia amb un cop de llança en costat de la figura, de la ferida de la qual va començar a rajar abundant sang. Incrèduls encara davant el prodigi i desitjosos de portar la bufonada fins a les seves últimes conseqüències, van reunir a quantiosos malalts, paralítics, tolits i cecs que sanaven miraculosament en ser untats amb aquella sang, davant els atònits ulls de la jueria.

La capacitat de sorpresa d'aquells prohoms de la sinagoga, va quedar més que satisfeta amb aquelles manifestacions i van córrer a prostrar-se davant el bisbe de la ciutat, manifestant públicament el seu penediment, i sol·licitant ser admesos en la fe que ells mateixos havien provocat.

La llegenda s'encarrega també de revelar la raó de la devota pràctica i, lluny de conformar-se amb arguments purament doctrinals que justificaven sobradament la seva difusió, segueix explicant que, en ser presa Beirut pels mahometans, es van donar pressa a tirar al mar el miraculós crucifix. Aquest es va allunyar surant sobre les ones i, va arribar a les costes espanyoles, enfilan contra corrent el curs de l'Ebre i del Segre, i va ser recollit a Balaguer, on se li venera devotament. València reivindica també pel seu Crist de San Salvador la sorprenent història, afirmant que va ser el Turia en riu escollit per la imatge.

Encara que el Crist, en el seu periple marítim, va haver de passar prop d'ella, Mallorca no té, en aquesta ocasió, tantes pretensions. Es conforma amb haver rebut la llegenda, haver-la fet objecte de la seva devoció i conservar fins avui la història d'aquest passatge fantàstic-religiós, en el bell retaule que qualque escultor del país llaurés entre els segles XIV i XV i que conserva el santuari de San Salvador a Felanitx com una de les seves més precioses joies.

LA FUENTE DE SANTA MARGARITA

Té també el seu protagonisme llegendari l'aparició de la font pública de Felanitx que va caminar tantísima lligada a la història de la vila.

Encara que les primeres notícies daten de 1310, el seu origen és incert. Va haver de ser excavada, doncs la deu no aflora a la superfície del sòl i, mancant document que donin fé del seu descobriment, una antiquíssima llegenda s'encarrega de fer-ho.

Era el vint de Juliol d'un estiu particularment sec quan un important personatge, arribat de vista a la llavors petit llogaret de Felanitx, va deixar el seu cavall lligat a uns matolls, enfront del lloc d'avui ocupa la parròquia. La calor i la set van impulsar a l'animal a furgar amb les seves potes, endevinant instintivament la presència d'alguna vena d'aigua.

En tornar el cavaller a la recerca de la seva montura, l'aigua fresca i neta aflorava  per tot entre la general gaubança dels veïns que van atribuir al sant patró del dia  -Santa Margarida-  la miraculosa troballa i la van instituir, des de llavors, en perpètua patrona de la vila.

Des d'aquell dia fins avui la font de Santa Margalida ha sofert diverses reformes, aprofundits sempre a la recerca de l'aigua que amenaçava amb extingir-se però que sempre, mes o menys abundosa, no ha deixat de rajar a partir de l'inconcret i llunyà any del seu descobriment.

A continuació, vos mostrarem algunes imatges de com va anar l'activitat:

Taller de puzzles de Cales de Mallorca

-Procediment:-Els usuaris en grups de 5 persones realitzaran o cercarán per Internet l'imatge desitjada, l'imprimiran en grandària DINA 3 i la retallaran en trossos petits amb una forma de les peces de puzle, en acabar l'activitat els grups s'intercanviaran els puzles i els formaran, al final se'ls donarà una petita descripció de la seva ubicació i història.

-Observacions:-Cada grup triarà un o més temes per al dibuix o mosaic, o unir diversos temes, en aquest cas el tema és Cales de Mallorca, és important observar el punt de vista de cada usuari sobre les idees dels seus companys, i la coordinació amb la que realitzen l'activitat.

-És important motivar a tots els usuaris a prendre decisions pròpies i defensar les seves idees, igual que respectar la dels seus companys.

-L'important és que en el puzle surtin tots els temes debatuts en els grups o que tots estiguin d'acord en un únic tema, i valorar l'esforç.

-Objectius:
-Motivació cognitiva.

-Autonomia.

-Fomentar el desenvolupament intel · lectual.

-Afavorir la comunicació i l'intercanvi.

-Aconseguir un major grau de confiança i coneixement sobre si mateix, als altres i el grup.

-Participants:-Grups de la tercera edat.

-Temps:-La durada de l'activitat és relativa, aproximadament entre 90 i 120 minuts.

-Material:-Ordinador, impressora, tinta d'impressora, llapis, tisores. ( Per imprimir en DINA 3 l'impresora

treu l'imatge en 2 fols ).

-Lloc:-Centre de dia de gent gran és llar de Felanitx.

Caló des Moro; Aquest és un lloc preciós, envoltat per pins entre penya-segats de considerable alçada, que
dificulten l'accés. La platja té 40 m de llargada per 18 m d'ample, amb el fons sorrenc i unes belles
aigües blaves. No hi ha massa espai per deixar la tovallola, perquè sobre la sorra hi ha moltes roques,
caigudes des dels penya-segats causa de l'erosió. Per arribar seguint les mateixes indicacions que per
arribar a cala s'Almunia i és Maquer, no es necessita baixar els graons. S'ha de seguir un petit
camí, que comença just al final de la carretera. El camí transcorre cap al nord, al llarg dels
penya-segats i ens portarà a la platja. L'últim tram és més complex, perquè és molt inclinat. Encara que no
s'arriba a l'aigua, cal visitar aquest lloc, per contemplar la seva bellesa.

Cala Maragda (Esmeralda):El tresor d'esperança que mansa seves aigües en la profunditat invoca per mantenir la naturalesa neta i casta d'aquest edèn. Malgrat les seves freqüentades visites, les construccions conserven una distància prudent per deixar descansar també el mirall i la vegetació que mimetitza en les seves mateixes gammes.

Cala Varques:La platja és de dimensions reduïdes, aproximadament 70 metres de llarg i 50 metres d'ample, però la

cala que formen els penya-segats és àmplia i alberga molts racons per prendre el sol i banyar-se.

En un dels penya-segats de la cala es troba una cova molt apreciada pels espeleòlegs, formada per diverses cavitats i galeries subaquàtiques que sumen un total de més de 500 metres de recorregut.

La cala és molt coneguda per ser visitada ocasionalment per vaques de la granja veïna, anècdota que tant desperta simpaties i interès, com polèmica i queixes. I és que el camí d'accés a la cala passa per una finca rural privada i es comenta que les vaques van a la platja per espantar els banyista i evitar la

massificació del lloc.

La cala està situada entre les poblacions de Portocolom i Porto Cristo. Sortint des de Manacor, cal

seguir la carretera de Cales de Mallorca fins arribar a l'encreuament amb la carretera de Porto Cristo, llavors es ha de continuar en direcció a Porto Cristo al llarg d'uns 150 metres per després agafar el primer camí que es troba a mà dreta. Seguint aquest camí recte s'arriba fins a una reixa on és necessari deixar el cotxe i continuar a peu, durant uns 10 minuts, per un corriol que travessa un bell bosc i condueix fins a la platja.

Cala Mesquida.Pertanyent al terme municipal de Capdepera, destaquen les dunes que es conserven en bon

estat, sempre paral · leles a la direcció del vent. Destaca la duna d'es Munt Gros, que sol ser

punt de trobada d'alguns veïns de Capdepera al diumenge de l'Àngel.

La zona en la qual trobem aquesta cala no suporta un gran nivell de construcció i és lloc de

trobada de molts mallorquins que resideixen a la zona nord de l'illa.

La urbanització de Cala Mesquida està composta principalment per un club de vacances, un

hotel amb bungalows, un restaurant a la platja i un xiringuito.

Aquesta platja ofereix un òptim equilibri entre la tranquil · litat, la comoditat i la diversió. 

Cala Romàntica:S'Estany d'en Mas és l'antic nom d'aquesta meravellosa platja de sorra blanca i aigües cristal · lines

poc profundes. És el lloc ideal per gaudir les seves vacances en família.

Està situat a 3 km del pintoresc poble de pescadors de Porto Cristo conegut per les seves famoses coves

naturals "les coves del Drac".

Manacor és la ciutat més propera, famosa mundialment per les seves fàbriques de perles "Majorica" ​​i "

Orquídia ".

És Trenc:Platja d'es Trenc està a 6,5 ​​quilòmetres de Colònia de Sant Jordi. El seu topònim (en castellà significa

"Trencada") es refereix al fet que l'obertura del salobrar trenca la barrera dunar del litoral, mentre que la tradició oral compte que a mitjans del segle XVIII va arribar un tsunami (sisme submarí), originat després del terratrèmol de Lisboa, que va seccionar el cordó dunar que separava el mar obert de l'aiguamoll.

Aquesta platja és l'últim gran sorral sense urbanitzar i ben conservat de Mallorca. Amb és Salobrar de Camps forma una àrea protegida de 1.492 hectàrees. És un dels espais verges més concorreguts

durant els caps setmanes estivals.

Es Trenc té una blanca sorra fina, escassa pendent, sistema dunar que separa la platja del salobrar

i els camps de conreu, i zona humida posterior que reuneix 171 espècies d'avifauna migratòria

i sedentària. També es practica el nudisme de l'talús.

Les seves aigües obertes al sud-oest, oest i nord-oest són transparents. El fons és de sorra, alga i alguna petita zona de pedres, a una profunditat de quatre metres. Es recomana als navegants que es

s'allunyin de la platja, ja que hi ha una llosa de mig metre invisible els dies de mal temps. El lloc més

adequat per fondejar és l'antic embarcador en la proximitats de l'Illa Gavina (el major illot del

municipi de Campos, que conserva una cova prehistòrica, també usada pels contrabandistes, i es

pot accedir a peu des de Punta de sa Barraca de sa Cenra), mentre que els dies que bufa ponent, la

Platja d'es Coto és la millor opció. A tres milles marines s'hi troba la instal · lació portuària més propera, el Port Colònia de Sant Jordi.

L'afluència de banyistes locals i turistes és massiva. L'accés en vehicle particular és senzill, encara que el aparcament està tarifat (tres euros per dia) i la parada d'autobús més propera es trobi a uns

dos-cents metres.

A continuació, vos mostrarem algunes imatges de com va anar l'activitat:

Taller d'alimentació saludable

Aquest taller estava dividit en dues parts. En la primera part vàrem fer un joc de relacionar els aliments segons les seves propietats (relaxants, laxants...).

 
 

 


La segona part, consistia en dir, entre tots, receptes típiques de mallorca utilitzant els aliments vists a la primera part.

RECEPTES DE CUINA

Peres amb almibar (recepte d'en Sebastia Bennassar)

Ingredients: peres, aigua i sucre.

Posar ses peres sense pell i es pinyols dins pots de vidre. Posar un poc d'aigua i una curada de sucre. Bollir 1/2 h.

Espinacs

Ingredients: un manat d'espinacs, alls, 2 ous, sal i pebre bo.

Posar a bullir els espinacs, colar-los. Després sofregir uns quants alls i afegir els espinacs, es barreja tot. Posar a bullir 1 o 2 ous. Tallar-los i afegir-los al preparat.

Ous (recepte de na Joana Orell)

Ingredients: oli d'oliva, una ceba, alls, tomàtets, 1/2 tassó d'aigua, un pot de cigrons, 2 ous, sal i pebre bo.

Sofregir una ceba i uns quants alls, posar després una mica de tomàquet, a continuació afegir una mica d'aigua. Deixar coure una mica i afegir un pot de cigrons cuits. Posar bullir 2 ous i afegir-los al preparat i bullir fins que espesseixi.

Peix a n'es forn (recepte de na Joana Orell)

Ingredients. oli d'oliva, peix (mussola, rap, bacallà, etc.), grells, alls, juliverd, espinacs, bledes, tomatigues, pinyons, panses, sal i pebre bo.

Posar sal i pebre bo a n'es peix, després posar-ho dins una font de forn i, després a damunt ompli amb ses verdures,  tot ben tallat i untades d'oli, sal i pebre bo.
A continuació posar uns quants de pinyons i panses. Posar-ho dins es forn a 170º uns 30 minuts.

Sopes mallorquines (recepte de n'Isabel)

Ingredients:  oli d'oliva, carn magra o costellà baixa, alls, grells, bledes, col, espinacs, carxofes, pèsols, julivert, tomàteq, colflori, aigua, sopes de pa, sal i pebre bo.

Posar una mica d'oli d'oliva en una graixonera, sofregir uns quants alls i els grells. Després sofregir una mica de carn magra o costellà baixa, posar una mica de sal i pebre bo. A continuació es afegir la verdura tallada i, es rectifica de sal, ofegar. Sofregir un poc més i després afegir una mica d'aigua i bullir uns 30 minuts.
En una altra graixonera afegir una mica de pa de sopes i després afegir la verdura colada, si es volen seques afegir poc brou de ses verdures.

Frit mallorquí (recepte d'en Guiem Mas)

Ingredients: oli d'oliva, freixura  de porc o be (cor, fetge, pulmons), grells, cebe tendre, carxofes, pèsols, pebrots vermells, patates, fonoll, sal i pebre bo.

Posar una mica d'oli d'oliva en una pella, a continuació posar sal i pebra bo i sofregir sa fraixura tallats a trossos petits , reservar-ho tot a una graixonera. Sofregir en una altra pella amb una mica d'oli d'oliva uns quants grells i sa ceba tendre, tallats a trossos i fonoll, posar-los una mica de sal i pebre bo, quan estiguin fets reservar-ho junt a sa freixura. Tallar a trossos les carxofes, els pèsols, els pebrots vermells, les patates tallades a cants petits i,  posar-lis sal i pebre bo, sofregir-lo tot per separat i quan estigui tot fet posar-ho en la graixonera al costat de la resta, escalfar i barrejar.


Llenties (recepte de na Catalina Fiol)

Ingredients: oli d'oliva, una ceba, un tros de carabassa, un tomàquet, 2 o 3 pastanagues, patates, col, mongetes tendres, pèsols, llorer, un pot de llenties, vinagre, sal, pebre bord i pebre bo.

Posar en una olla una mica d'oli d'oliva, sa ceba, sa carabassa, es tomàquet, ses pastanagues, patates, tallat tot a trossos. Posar també col, mongetes tendres, pèsols, llorer, un pot de llenties cuites, vinagre, sal, pebre bo, pebre bord i posar a coure uns 30 minuts.


Espinacs per acompanyar (recepte de na Maria Rigo)

Ingredients: oli d'oliva, espinacs, grells, un porro, pinyons, panses, julivert, sal i pebre bo.

Sofregir els espinacs, els grells i un porro, tot ben tallat, afegir sal i prebre bo, despres posar pinyons, panses, julivert i pebrot vermell.

Activitats al centre Sociocultural de persones majors

El passat dia 7 de maig, varem anar al centre Sociocultural de persones majors de felanitx a realitzar diferents activitats com per exemple el taller d'alimentació saludable, el de puzzles de Cales de Mallorca, el de llegendes i el taller de teatre.

A continuació explicarem cada un dels tallers.

Cultura balear

El dia 7 de maig anirem al centre Sociocultural de persones majors de Felanitx a realitzar una sèrie d'activitats, totes relacionades amb la cultura balear. 

TALLER DE CIÈNCIA: EXPERIMENTS

Objectius: - Innovar amb material quotidià.
Participants:  A partir de 7 anys amb la companyia d'un adult.
Temps: Entre 10 i 15 minuts per experiment.
Material:  Aigua, paper, tassons petits de vidre (de "chupito"), un tassó de vidre, espelmes, vinagre, bicarbonat, gerra, encenedor, llet, colorant comestible de colors, sabó (desengreixant), recipient, Coca-cola, Mentos, sal, sucre, plat, guants, botella de plàstic, globús i embut.
Metodologia: Feim grups d'entre 4-8 persones.
Cada grup ha de cercar els experiments casolans a Internet. On es poden trobar més fàcilment a la pàgina www.youtube.com. Després a partir d'aquí, s'ha de cercar el material necessari.
I per acabar, cada grup realitzarà i explicarà els experiments trobats.
Observacions: Amb aquest taller s'ha d'anar amb molta precaució tant pel material com per l'experiment en si.


A continuació mostra'm una sèrie d'experiments fets a l'aula per els nostres companys: